Entrevista a Mossèn Tarragona

Mn. Jesús TarragonaSi algú ha vetllat per la imatge de la Verge del Blau des de fa anys, ha estat Mossèn Jesús Tarragona i Muray. Apassionat per l’art i per la història. 

Durant un llarg període ha estat el responsable del patrimoni artístic i cultural de la diòcesi de Lleida. Ha participat, activament, en el que avui és el Museu de Lleida, lloc on acudeix diàriament. En un dels seus espais hi té lloc aquesta conversa.


-Què haurien de saber els lleidatans de la Verge del Blau?

Els lleidatans haurien d’interessar-se més per conèixer tota la història referent a la Mare de Déu del Blau. Com més es coneix una persona o una cosa, més s’aprecia. 

-Què en destacaria de la Mare de Déu del Blau?

La Mare de Déu del Blau, és una imatge que destaca en molts sentits: per la devoció dels lleidatans, per la llegenda que la rodeja, i sobretot, pel seu valor artístic, essent un dels millors exemplars de la imatgeria gòtica de Catalunya. 

-Sempre ha estat tan popular aquesta imatge de la Verge?

En el transcurs dels segles, la devoció a aquesta imatge, molt arrelada entre els lleidatans, com experimentem amb els noms que s’ha donat a aquesta imatge: li deien “La Maria”. Ho trobem així quan el Capítol encarrega aquesta imatge. Aquesta forma de parlar col·loquial, no significa cap manca de reverència i fervor cap a la Mare de Déu, sinó ben al contrari, un element més d’unió entre fidels davant la familiar figura de la Verge. Segles després i en relació amb el colom que sosté la Verge en sa ma dreta, l’escultura era coneguda també amb el nom de “La Verge de la coloma”. També basant-se en una sèrie de prodigis obrats per la imatge, segons referències històriques, el poble li donà després el nom de “Verge del Miracle”. Finalment fou coneguda amb el nom de “Verge del Blau”, per raó del “blau” que te en el front i que donà origen a una popular llegenda.

 -Quan neix la llegenda?

Aquesta llegenda, coneguda pràcticament per tots els lleidatans, es basa en una suposada rivalitat artística entre el mestre titular i el seu ajudant. La llegenda va començar a circular cap a final de l’any 1750, essent recollida per primer cop per l’historiador local Nicolau Olives i després per altres autors catalans. 

La realitat és que la imatge té encara avui marcat un visible senyal en el seu front, un blau, al qual tots els coneixedors de la llegenda miren amb respectuós silenci quan per una raó o una altra, contemplen la imatge de la Verge del Blau. 

-Qui encarrega aquesta escultura i per quins motius?

Segons les dades publicades per notables investigadors, l’any 1390, el mestre de la Seu Vella Guillem de Solivella, esculpí les imatges de la Verge i els dotze Apòstols, que es col·locaren al “Portal del Judici”, després conegut per “Portal dels Apòstols”. Aquesta imatge de la Verge, però no agradà al Captítol catedralici i a l’any 1447, s’encomanà al mestre Jordi Safont “Obrar una imaga nova de pedra, de la Maria la qual ha destar en lo pilar dl mig dl portal major dla dita seu”

Mainell Porta dels Apòstols
Jordi Safont, amb la col·laboració de Bertran de la Borda, realitzà l’encàrrec i esculpí la meravellosa imatge de la Mare de Déu del Blau i substituí l’escultura d’en Solivella, i l’any 1448 fou col·locada al mainell o trencallums del Portal dels Apòstols. 

Aquesta escultura d’estil gòtic i d’extraordinària bellesa, durant segles presidí el magne grup escultòric del portal del claustre fins l’any 1749 que, després d’ésser convertida la Seu Vella en caserna, fou traslladada a l’església de sant Pau del carrer de la Palma. El juliol de 1936 fou bàrbarament destruïda i fragmentada, recollits els fragments foren dipositats al “Museu del Poble” a l’Hospital de Santa Maria. 

- La recuperació de la ciutat i de la imatge van paral·leles ?

La recuperació d’aquesta imatge, comença l’any 1939, quan Ramon Borràs, tallador i escultor d’altars i retaules, ajuntant tots els fragments, recollits i dipositats al Museu del Poble, reconstrueix la imatge, mancant-li el braç dret i el cap del Nen Jesús i la mà i el colom que porta  la mare a la  dreta. Així quedà a l’Hospital de Santa Maria fins que l’any 1947 fou traslladada a la Seu Vella i emparedada a un costat del portal del claustre. L’any 1967, el vicari capitular, Dr. Amadeu Colom, m’encarregà que fes el trasllat de la imatge a la sagristia de la Seu Nova. L’any 1989, en motiu d’una exposició, organitzada per tots els bisbats de Catalunya, anomenada “Milenum” fou restaurada per Carme Faura posant-li el cap al Nen Jesús,  que havien tornat, baix secret, uns que el posseïen des de l’any 1936. Al mateix temps, l’escultor Víctor Pallarés, refeu la mà dreta de la Verge, juntament amb el colom que porta i el braç dret del Nen Jesús. 

Al tornar a Lleida fou dipositada a la capella que hi ha a la girola de la Seu Nova, tocant a la capella del Santíssim. L’any 2001, la imatge fou entronitzada a la boca del presbiteri de dita Seu, com a intercessora entre els fidels i el seu fill Jesús. 

-Per quins motius pensa vostè que en els darrers anys hi ha nenes i noies que porten aquest nom ?

Com a conseqüència d’aquest fet –restauració- s’ha aconseguit que la devoció a la Mare de Déu del Blau, arreli més profundament i s’escampi a la nostra ciutat, fent que cada dia hi hagi més noies que porten el nom de Blau. 

-Com hauríem de celebrar la festa de la Verge del Blau?

Per a que la festa de la Mare de Déu del Blau tingui l’esplendor que es mereix, hauríem de fomentar, tots, l’assistència als actes que se celebren el dia 2 de febrer, festa onomàstica de la imatge, organitzats pel Capítol Catedral. 

-Què li sembla la iniciativa de la Trobada de Blaus?

Trobo molt adient la iniciativa de la trobada de totes les noies que porten aquest nom. La unió fa la força. 

Confiem que aquestes trobades, serveixin per estendre cada dia més la devoció  a la Mare de Déu del Blau. 


Mn. Jesús Tarragona.
Josep M. Pujol

Darrera actualització (dissabte, 21 de gener de 2017 11:27)

 

Afegeix el teu comentari

El teu nom:
El teu correu electrònic:
La teva web:
Comentari:
  La paraula per a verificació anti SPAM. Lletres minúscules solament i sense espais.
Paraula de seguretat: