Hemeroteca
Hemeroteca
Josep Lladonosa - La Mare de Déu del Blau  
Dins un obrador de la ciutat, treballàvem el mestre picapedrer i un fadrí deixeble seu. El mestre tenia a contracta l’acabament de la construcció del Portal dels Apòstols de la Seu Vella i la façana de l’Hospital de Santa Maria. Ensems el mestre esculpia una imatge de la Mare de Déu per al nínxol sobre la porta de l’hospital esmentat i el fadrí en treballava un altra que hauria de presidir el portal dels Apòstols. Mentre treballaven, el Mestre no parava de mirar l’escultura del seu deixeble. I en feia comparació amb la seva. -Caram, aquest fadrí ! De primer me’n reia. Però ara, refosca ! – I així fins acabar l’obra. L’escultor havia construït una estàtua perfecta. Quins plecs mes ben traçats que queien del vestit ! Que escaients tots els detalls! Tampoc no li mancava gràcia ni harmonia. I, en canvi, no estava content de la seva obra. I no parava d’esguardar la imatge que cisellava els seu deixeble. -Oh, aquell rostre ! Els ulls, l’esguard ! Tanmateix, aquesta Madona és una imatge més plena de vida! –exclamava. El mestre no en dubtava pas que la seva escultura era potser millor en proporcions i en detalls. Però li mancava l’alè diví que tenia l’altra. |
Goigs en llaor de la Mare de Déu del Blau
...que es venera a la Porta dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida
Puix de la Ciutat i l'horta el nom de Mare us escau; Sigueu-nos del Cel la Porta, oh Clement «Verge del Blau» Com la flor, la vostra imatge d'un bloc de pedra sorgí per atzar i aprenentatge d'un artista encar fadrí. Del patró l'enveja forta contra Vós airada cau: El morat al front ens basta per comprendre tot l'embat del martell iconoclasta del bon mestre humiliat. Vostre blau, però, ens conforta en la fe, l'amor i pau: De seguida, la Seu Vella us ofrena el seu caliu; hi voleu com una ocella, delerosa de fer el niu, on d'apòstols bella escorta l'accés guarda d'eix palau:
Poema de Mossèn Agustí Bernaus i Pinós
 La Mare de Déu del Blau Mossèn Agustí Bernaus i Pinós Premi de l’Ajuntament de Lleida, al Certamen Marià de 1956 “La Mare de Déu del Blau, tan delicada, tan bella, amb Jesús infant al braç, sospira i plora de pena. L’Antiga i hermosa Seu, goig i corona de Lleida, i d’on Ella fou un jorn, la més bonica Princesa, per un miracle d’amor desperta d’un son de segles. Torba el seu repòs etern l’alegre dring de les eines que van, amorosament, guarint nafres i clivelles. i avui un ric capitell, demà una columna esvelta, cada dia un bocinet va sorgint la meravella. Els seus gòtics finestrals, descloses ja les parpelles, miren cap a la ciutat que tants anys ha que no veien i quan arriba la nit festegen la lluna plena.
|
